El manresà Jaume Rovira Llovet comparteix la seva història vital a Memòries d’en Jaume

Jaume Rovira Memories 6 cmL’editorial manresana Zenobita edicions s’ha fet càrrec de la publicació de Memòries d’en Jaume, una obra autobiogràfica escrita pel manresà Jaume Rovira Llovet. L’obra va començar a gestar-se fa quatre anys, en el marc del taller literari “Aprèn a escriure les teves memòries”, impulsat per la regidoria de Gent Gran de l’Ajuntament de Manresa i coordinat per la historiadora manresana Gal·la Garcia Casarramona.

L’obra s’estructura en tres etapes. En la primera, des de 1938 fins a 1963, Rovira relata els seus records d’infància i adolescència, tot fent-nos partícip de les anècdotes familiars que van marcar els seus primers anys a Castellgalí, el descobriment de la capital del Bages, les seves primeres feines, el servei militar o la seva història amb la Paquita, amb qui es casa i forma la seva família. Precisament, la segona etapa de l’obra, de 1963 fins a 1983, comença amb el seu casament i recull moments destacats de la seva biografia, com la mort del pare, el naixement de les filles i el seu desenvolupament professional, dedicat al sector metal·lúrgic, primer com a oficial metal·lúrgic i posteriorment com a director industrial. En la tercera etapa, entre 1983 i 2003, Rovira recull les vivències personals i recorda moments familiars quotidians i d’altres que van marcar la ciutat, com la victòria del TDK Manresa. La quarta etapa, de 2003 a 2018, s’inicia amb la seva jubilació i explica a què dedica el seu temps lliure, entre viatges, voluntariat, hobbies i nets.

A Memòries d’en Jaume, Jaume Rovira Llovet “ha fet un treball de síntesi, de recerca activa en arxius, de verificar informació… i ha aconseguit descriure amb solvència i amb les seves pròpies paraules la primera part de la seva biografia personal”, explica Gal·la Garcia.

Aquesta publicació es va presentar el passat 8 d’octubre a la sala d’actes del Centre Cultural el Casino en el marc de la programació del Dia Internacional de les Persones Grans a Manresa.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari