Ensenyar història

ENSEÑANZA DE LA HISTORIA. CLAROSCUROS DE LA ESTRATEGIA DE LA RESOLUCIÓN DE PROBLEMAS.

Autor: Josep Antoni Serra, doctor en pedagogia

Referència: Íber, número 63 (2010)

El Sputnik fue el culpable

El 4 de octubre de 1957 la URSS demostraba la viabilidad de los satélites artificiales en órbita terrestre lanzando el Sputnik 1, y cuando la sociedad estadounidense todavía no se había recobrado de la sorpresa, un mes después, lanzaba el Sputnik 2, llevando un pasajero a bordo por primera vez, la perra Layka.

Entre la sociedad de los EEUU se extendió una cierta histeria colectiva buscando una explicación al hecho de que la Unión Soviética se avanzara espectacularmente en la carrera espacial. ¿Cómo era posible que el país que se consideraba el “faro de occidente”, en lo que respecta a la política, la economía, la cultura, los progresos tecnológicos y tantos otros aspectos, se hubiera dejado superar por los comunistas? ¿Qué había pasado? ¿Cómo se podía explicar que los soviéticos dispusieran de personal científico tan cualificado y bien preparado para tomar una primera ventaja en la competición espacial? ¿Quién era el culpable de aquel atraso? ¡Era evidente que la culpa, como sucede en tantas ocasiones, la tenía la escuela y, por consiguiente, los profesionales de la enseñanza que no habían sabido preparar científicamente a los jóvenes norteamericanos!

Continuar llegint article

—————————————————————————————-

DONCS SÍ, L’ENSENYAMENT DE LA HISTÒRIA ENCARA PODIA ANAR PITJOR!

Autor: Josep Antoni SERRA SANTALLUSIA. Mestre, llicenciat en història i doctor en Didàctica de les Ciències Socials.
Manresa, 10 de novembre de 2005

Aquests dies, amb ocasió de la presentació d’un llibre sobre la història de Manresa adreçat principalment al jovent,” hem reflexionat una altra vegada sobre el paper que ocupa la història en l’ensenyament dels primers nivells de l’educació obligatòria. A partir d’una base que vam establir en la nostra tesi doctoral sobre l’ensenyament de la història, “2 hem arribat a la conclusió que la situació encara s’ha agreujat més des del moment de la presentació de l’estudi, l’any 2002, en uns moments de transició de LOGSE a LOCE.

El problema és que entre les nostres autoritats relacionades amb el camp educatiu s’ha escampat un cert temor o fins i tot “terror” per incloure la història i, afegiríem, la geografia, en els currículums. De tal manera que estan a punt de convertir aquesta assignatura “cul de sac” que són les ciències socials o el coneixement del medi social i cultural on encara s’hi pot trobar algun indici de tractament de la temporalitat, en una espècie de “Formació de l’esperit cívic”.

Continuar llegint article

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s